Passa al contingut principal

Gràcies!


Ahir vaig arribar a casa després de sis dies d'hospitalització, ja recuperat del tot. Ara, friso per posar-me a treballar en política municipal, pel poble. Però, primer vull fer una sèrie d'agraïments, començant per les mostres de suport que he rebut aquests dies. Gràcies a tots el que m'heu transmès ànims i força, de debò.

També vull enviar una forta abraçada a tots els companys/es de Junts per Riudarenes per haver tirat endavant els últims dies de campanya d'una manera espectacular.
Entenc que en qualsevol grup el cap de llista té unes responsabilitats assumides en els actes de final de campanya que si falla, per qualsevol circumstància, costa d'assumir de manera immediata per la resta de membres del grup. En el meu cas, em vaig posar malalt el dimecres i vaig deixar empantanegades moltes coses que els companys van assumir amb molt bon criteri. A banda de la pólvora que encara guardava. Gràcies pel vostre esforç equip!

Però l'agraïment més especial el vull fer per a les més de quatre-centes persones que ens van votar el passat diumenge. Aquest suport ha servit perquè Junts per Riudarenes guanyi les eleccions al municipi després de molts anys sense fer-ho.
Creiem que és un resultat espectacular per la complexitat de partits que ens presentàvem.
Dels tres, som l'únic que no havia tingut cap regidor al Govern durant aquesta legislatura i, per tant, hem finançat la campanya només amb les activitats que nosaltres organitzàvem per recollir diners. Vull dir que no hi ha hagut aportacions de regidors, com poden fer altres partits, ja que mai hem cobrat ni un cèntim de l'Ajuntament.

Malgrat totes aquestes adversitats i imprevistos que ja coneixeu en aquest final de campanya, hem guanyat unes eleccions molt complicades, per això ens fa tan feliços.
Tot el que pugui venir a partir d'ara, ho afrontarem amb la mateixa formula que hem fet servir durant la campanya: humilitat i treball.

Josep Solé Turon

Entrades populars d'aquest blog

Us deixo el vídeo de Riuesplet TV on es pot veure l'acte de presentació que vam fer al centre Polivalent 1 d'Octubre el passat 30 d'abril.

Ara diuen que no sóc de Riudarenes.

On ara hi ha la piscina de ca l'Oller, hi havia una casa que els meus pares, en Josep, també conegut per en  Pitu , i la Pilar, van anar-hi a viure quan es van casar. Allà vaig néixer jo, davant l'església. M'hi vaig estar un any, diu la mare, fins que vam anar a una casa que els pares es van fer a la carretera de Santa Coloma. Tinc algun amic de tota la vida que, encara ara, de broma, em diu el nen de la carretera. Si bé és cert que he passat algunes temporades fora de Riudarenes, mai he tret ben bé els dos peus del poble que més m'estimo i que considero el meu poble, en el sentit del lloc d'on sóc. De menut, hi vaig anar a col·legi, hi vaig jugar a basquet i a futbol. Més endavant, de jove, vam formar un grup de rock amb dos amics, en Xavier Bou, que malauradament ens va deixar, i en Jordi Vila, que és molt bo tocant la guitarra. En aquell grup, que es deia Riu Rock, jo tocava el baix i vam fer el nostre primer concert a la rectoria . Si  mireu la foto, jo sóc el

Un any de mandat.

A mitjans de juny farà dotze mesos que sóc alcalde. Déu n'hi do quin any! Ha passat de tot: onades de calor, el temporal Glòria, canvis interns de l'ajuntament, la crisi del coronavirus que encara no hem superat, i entremig, un terratrèmol amb epicentre al nostre municipi. Tots aquests imprevistos ens han requerit esforços i ha comportat deixar de banda alguns projectes que esperem recuperar quan la situació canviï. Malgrat tot, però, hem pogut avançar feina interna per redreçar el rumb del nostre municipi. En aquest sentit, al mateix temps que gestionem la crisi derivada de la Covid-19, hem aprovat ordenances importants, com el reglament de circulació dins el municipi, o la regulació del tràmit d'obres menors, entre altres. Els canvis que fem, els projectes que encarreguem, els reglaments que aprovem són feina que ens serveix per posar les coses en la bona direcció. Un dels projectes més avançats, és la sala de plens, que té una doble urgència. D'una banda, complir