Passa al contingut principal

Ara diuen que no sóc de Riudarenes.

On ara hi ha la piscina de ca l'Oller, hi havia una casa que els meus pares, en Josep, també conegut per en Pitu, i la Pilar, van anar-hi a viure quan es van casar. Allà vaig néixer jo, davant l'església. M'hi vaig estar un any, diu la mare, fins que vam anar a una casa que els pares es van fer a la carretera de Santa Coloma. Tinc algun amic de tota la vida que, encara ara, de broma, em diu el nen de la carretera.
Si bé és cert que he passat algunes temporades fora de Riudarenes, mai he tret ben bé els dos peus del poble que més m'estimo i que considero el meu poble, en el sentit del lloc d'on sóc. De menut, hi vaig anar a col·legi, hi vaig jugar a basquet i a futbol. Més endavant, de jove, vam formar un grup de rock amb dos amics, en Xavier Bou, que malauradament ens va deixar, i en Jordi Vila, que és molt bo tocant la guitarra. En aquell grup, que es deia Riu Rock, jo tocava el baix i vam fer el nostre primer concert a la rectoria. Si mireu la foto, jo sóc el de l'esquerre, el del mig és Xavier i a la dreta en Jordi, veureu que poc m'assemblo al cap pelat que sóc ara.

Uns anys més tard, vaig ser president del club esportiu REM que vam fundar amb en Miquel Amat i l'Enrique Delgado entre altres. I encara més tard, vaig participar de la política municipal amb CiU i al cap d'uns anys vaig ser vocal de la primera junta de l'ANC local. En fi, tot això em porta un munt de records, de temps passats, de llocs, de gent del poble on tinc els millors amics de la meva vida, però tot això ja seria parlar de temes encara més personals i m'estimo més deixar-ho aquí. De coses n'han dites i en diran encara més, però, si us plau, que no diguin que no sóc del poble, perquè és negar-me ser del poble que sóc i que, a més a més, m'agradaria molt ser-ne l'alcalde.

1
2

3

4

5

6

7

1- Unió esportiva Riudarenes.
2-Club Basquet Riudarenes.
3-Pati de l'antiga guarderia.
4-REM
5-Riu-Rock a la rectoria.
6 i 7-Escola pública Riudarenes.

Entrades populars d'aquest blog

Més enllà del meu destí

Més enllà del meu destí és la narració d'un viatge passada a la ficció. El protagonista comença el seu relat a Zàmbia, recula memorant l'inici del seu trajecte a Zimbàbue i després ens situa a Malawi. El relat continua travessant Tanzània i Kènia per acabar al llac Victòria, per la banda d'Uganda. Més enllà del meu destí , de moment, només es pot adquirir a Amazon, en versió Kindle per e-books; 3,70  Euros , o en paper, Tapa blanda; 8,35  Euros . En aquesta mateixa pàgina, a dalt a la dreta, trobareu l'enllaç directe. Alguna vegada, de petit, havia pensat fer-me missioner. M’imaginava que aniria a l’Àfrica per ajudar els pobres i els oprimits. Amb el temps, els desigs de la infantesa, com tantes altres coses, tendeixen a quedar en no res. Tot allò se’m va esvair. Les voluntats d’un nen, però, sempre deixen un pòsit per a més endavant, i l’anhel de visitar l’Àfrica em va perdurar fins a l’adolescència. Un dia, quan ja era una mica més que jove, vaig agafar...

Breu presentació.

  Em presento a conseller nacional per La Selva i en aquest blog podeu trobar informació sobre mi, ja que hi he anat publicant les coses que feia en els darrers anys, sobretot del vessant polític, però també hi trobareu publicacions d'altres àmbits, com la meva afició a escriure. Vaig néixer al bonic poble de Riudarenes, on ara en sóc l'alcalde, l'any 1965. Sóc funcionari de carrera al departament de justícia de la Generalitat de Catalunya i ho combino amb la feina d'alcalde i conseller de recursos humans del consell comarcal de la Selva. A més, tinc la mania d'escriure. Aquesta passió m'ha permès publicar dues novel·les. La raó per la qual em presento a conseller nacional de Junts per la comarca de La Selva és perquè m'agrada i m'identifico amb aquesta formació política que crec que hem de fer créixer entre tots, amb compromís i implicació.