Què és el Ramadà
El Ramadà és el nom que té el novè mes en el calendari musulmà i és un dels cinc pilars bàsics de la religió islàmica, juntament amb la creença en un Déu totpoderós, el pelegrinatge a la Meca, la pràctica de l'almoina i la pregària. L’inici i el final del període de Ramadà no és el mateix per a tots els creients musulmans i varia segons la franja horària en la que viuen, doncs l’inici d’aquest període depèn de la visió que es té de la lluna.
La festa rememora la “recitació” o primera revelació de l'Alcorà que Déu va fer al profeta Mahoma al desert i que va durar tot un mes. L'Alcorà és el llibre sagrat pels musulmans i està format per 114 capítols o “sures” que són una guia espiritual que inspira la vida del creient.
Un mes d'abstinències
Hi ha tot un seguit de preceptes que s’han d'acomplir durant el mes de Ramadà. Des de l'alba fins al crepuscle, els creients (excepte els nens, els soldats, els viatgers, dones embarassades o en període d’amamantament i els malalts) han de dejunar (abstenir-se de menjar i beure), deixar de prendre intoxicants i no tenir relacions sexuals. D’això, en àrab, se’n diu “as-siyam”. En cas de no poder fer el dejú, es pot substituir per la caritat o recuperar durant altres dies al llarg de l’any. El dejú és una pràctica comuna en moltes cultures, doncs es considera que a més a més de ser beneficiós per la salut, proporciona un grau de purificació de l’organisme que permet una dimensió espiritual més elevada. Els canvis que experimenta l’organisme amb les abstencions permeten assolir una visió més espiritual de la realitat.
La festa al món àrab
Al món àrab, el trencament del dejú és marcat per les sirenes que surten de les mesquites i que ressonen per totes les ciutats i pobles. Durant aquests dies la vida pren un altre ritme: la vida administrativa i laboral s’adapta a aquests preceptes i molts establiments de restauració només obren per la tarda, després de la posta de Sol. El trencament del dejú és celebrat alegrement pels creients, que s’afanyen a menjar abundosament al voltant d’una taula, rodejats de familiars i amics. Sovint aquests sopars van acompanyats de l’intercanvi de regals de tot tipus. És a l'interior de cada casa on el Ramadà es viu amb més intensitat: les famílies conviden els seus veïns, familiars i amics a degustar l’harira o altres plats i fer plegats el trencament del dejú diari. També és costum que els dies de Ramadà s’aprofitin per anar a comprar roba nova.
El capvespre del dia 27 d'aquest mes sagrat es celebra 'la Nit del Poder' o “Nit del Destí”, el jorn més importants del Ramadà. Es creu que en aquest dia Mahoma va rebre la revelació de l'Alcorà i, que, per això, és en aquest dia quan Déu determina els destins del món de l'any vinent. Una creença popular determina que qualsevol desig demanat aquest dia és concedit.
El Ramadà acaba amb la Aïd el-Fitr, literalment “festa petita”, una celebració que marca el final del període d’abstinències.
Punts en comú amb celebracions cristianes
Així doncs, més que una festa, el Ramadà és un conjunt d’activitats festives (religioses, gastronòmiques i familiars) que es celebren durant un mes destinades a renovar la fe en Al·là. Durant aquests dies els musulmans practiquen el dejú, es concentren en l'oració i la pregària, dediquen menys temps als afers quotidians i practiquen especialment la solidaritat amb els més desvalguts.
El Ramadà té molts punts en comú amb la Quaresma cristiana, sobretot pel que fa a la pràctica del dejú durant un període llarg i per la pràctica de l'oració, però també amb la Pasqua o el Nadal, doncs, a diferència del que pugui semblar, el temps de Ramadà és un temps alegre perquè s'hi commemora que s’ha revel·lat el missatge de Déu.