Passa al contingut principal

Entrades

Encara té sentit una Escòcia britànica?

Reproducció de la revista     Sàpiens La tardor del 2014, coincidint amb el 700 aniversari de la batalla de Bannockburn -la victòria escocesa més important en el context de les guerres d’independència-, els escocesos decidiran si finalitzen la unió que han mantingut amb els anglesos des del 1707 Xavier Solano Dimarts, 24 d'abril de 2012 Edimburg, capital d'Escòcia Brendan Howard / Shutterstock Alguns historiadors assenyalen la història i els canvis que aquesta ha imposat sobre els anomenats pilars bàsics de la unió com la principal causa de la consolidació del moviment independentista escocès. Mentre que alguns analistes diuen que la unió ha estat el millor que podia haver passat a un país que estava mancat d’autoconfiança i que, al principi del segle XVIII, sortia d’una època caracteritzada per la fam i la misèria, d’altres, en canvi, asseguren que la unió ha estat, en termes generals, perjudicial per al país.  Escòcia va ser la segona nació m

Per què no hi ha un exèrcit europeu?

peR QUÈ PASSA? / SEGLE XXI Les prioritats econòmiques i  polítiques de la UE dificulten  la creació d'un model unificat  de defensa. En els paquets de propostes  que els mandataris de la UE  avaluen per retornar a una certa  estabilitat financera, no s'hi  inclou la possibilitat d'unificar els exèrcits dels estats  europeus en un de sol, una mesura que sens dubte  representaria un gran estalvi pressupostari per a tots els  països. Per què ningú no s'ho planteja? Víctor Gavín (text)

Unamuno: "Justo es que España pierda Cataluña"

Cultura recibe la donación de unas cartas inéditas del filósofo a Azaña en las que revela la inminente independencia catalana “Me preparé por lo menos las bases de la reunión de la nación española y la catalana ya que Cataluña [sic] ha de acabar, y muy pronto, por separarse del todo del Reino de España y constituirse en Estado absolutamente independiente”, se lee en veloz caligrafía que Miguel de Unamuno (1864-1936) tiró sobre las cuartillas amarillentas la Nochebuena de 1918, destinadas a su amigo Manuel Azaña (1880-1940). En la primera de una suculenta colección de cartas, que recorren las paradas políticas de España durante la primera mitad del siglo XX, que ha llegado hasta la Dirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas del Ministerio de Cultura por donación del coleccionista Santiago Vivanco, Unamuno pide a Azaña la suplencia de una conferencia en el Ateneo de Madrid. Por esas fechas el prestigio de Unamuno y el volumen de sus ensayos hacen que la Residencia de Estudiante

El Ramadà Un mes d'abstinències per reafirmar la fe amb Al·là

Què és el Ramadà   El Ramadà és el nom que té el novè mes en el calendari musulmà i és un dels cinc pilars bàsics de la religió islàmica, juntament amb la creença en un Déu totpoderós, el pelegrinatge a la Meca, la pràctica de l'almoina i la pregària. L’inici i el final del període de Ramadà no és el mateix per a tots els creients musulmans i varia segons la franja horària en la que viuen, doncs l’inici d’aquest període depèn de la visió que es té de la lluna.   La festa rememora la “recitació” o primera revelació de l'Alcorà que Déu va fer al profeta Mahoma al desert i que va durar tot un mes. L'Alcorà és el llibre sagrat pels musulmans i està format per 114 capítols o “sures” que són una guia espiritual que inspira la vida del creient.   Un mes d'abstinències   Hi ha tot un seguit de preceptes que s’han d'acomplir durant el mes de Ramadà. Des de l'alba fins al crepuscle, els creients (excepte els nens, els soldats, els viatgers, dones embarassades o en pe