Passa al contingut principal

Més enllà del meu destí

Més enllà del meu destí és la narració d'un viatge passada a la ficció. El protagonista comença el seu relat a Zàmbia, recula memorant l'inici del seu trajecte a Zimbàbue i després ens situa a Malawi. El relat continua travessant Tanzània i Kènia per acabar al llac Victòria, per la banda d'Uganda.

Més enllà del meu destí, de moment, només es pot adquirir a Amazon, en versió Kindle per e-books; 3,70 Euros, o en paper, Tapa blanda; 8,35 Euros.
En aquesta mateixa pàgina, a dalt a la dreta, trobareu l'enllaç directe.

Alguna vegada, de petit, havia pensat fer-me missioner. M’imaginava que aniria a l’Àfrica per ajudar els pobres i els oprimits. Amb el temps, els desigs de la infantesa, com tantes altres coses, tendeixen a quedar en no res. Tot allò se’m va esvair. Les voluntats d’un nen, però, sempre deixen un pòsit per a més endavant, i l’anhel de visitar l’Àfrica em va perdurar fins a l’adolescència. Un dia, quan ja era una mica més que jove, vaig agafar la motxilla i m’hi vaig plantar. Havia triat un punt de partida i certs esdeveniments em van marcar un punt d’arribada. Tenia gairebé tres mesos per anar amunt i avall i conèixer una mica aquell continent. No era una missió, ni una feina, ni res de semblant. Què m’havia de pensar jo que traspassaria dels llocs on el meu destí em dugué. Tot el que em va passar en aquell viatge pot semblar increïble, però va anar així.














https://leer.amazon.es/kp/embed?asin=B06Y5V96N7&preview=newtab&linkCode=kpe&ref_=cm_sw_r_kb_dp_ZY1.ybP2DTP6H

Entrades populars d'aquest blog

Ara diuen que no sóc de Riudarenes.

On ara hi ha la piscina de ca l'Oller, hi havia una casa que els meus pares, en Josep, també conegut per en  Pitu , i la Pilar, van anar-hi a viure quan es van casar. Allà vaig néixer jo, davant l'església. M'hi vaig estar un any, diu la mare, fins que vam anar a una casa que els pares es van fer a la carretera de Santa Coloma. Tinc algun amic de tota la vida que, encara ara, de broma, em diu el nen de la carretera. Si bé és cert que he passat algunes temporades fora de Riudarenes, mai he tret ben bé els dos peus del poble que més m'estimo i que considero el meu poble, en el sentit del lloc d'on sóc. De menut, hi vaig anar a col·legi, hi vaig jugar a basquet i a futbol. Més endavant, de jove, vam formar un grup de rock amb dos amics, en Xavier Bou, que malauradament ens va deixar, i en Jordi Vila, que és molt bo tocant la guitarra. En aquell grup, que es deia Riu Rock, jo tocava el baix i vam fer el nostre primer concert a la rectoria . Si  mireu la foto, jo sóc el

DISCURS DE PRESA DE POSSESSIÓ.

DISCURS DE PRESA DE POSSESSIÓ DE L’ALCALDE.  Dissabte,1 5 de juny de 20 19 Benvolguts ex-regidors , ex-regidores , regidors, regidores de l’Ajuntament de Riudarenes. El passat 2 6 de maig vam exercir el nostre dret a escollir els nostres representants municipals i avui acaba una part d’aquest procés, la presa de possessió dels nous regidors i regidores i l’elecció de l’alcalde. T inc l’honor d'haver  rebut l’encàrrec de ser e l nou Alcalde de Riudarenes. Això, em provoca una barreja de sentiments. D’una banda, avui és un dia molt emotiu per a mi, d'una  altra, sento una gran responsabilitat. De menut, vaig estudiar en aquesta escola del costat, vaig jugar en aquests patis i vaig córrer per aquests carrers, és a dir, he crescut en aquest poble, que ara tinc l’orgull de ser-ne l'alcalde. La meva raó de posar-me en política, s’identifica molt amb allò que deia un català tan universal com Pau Casals: Viure no és suficient, cal participar. És cer

Breu presentació.

  Em presento a conseller nacional per La Selva i en aquest blog podeu trobar informació sobre mi, ja que hi he anat publicant les coses que feia en els darrers anys, sobretot del vessant polític, però també hi trobareu publicacions d'altres àmbits, com la meva afició a escriure. Vaig néixer al bonic poble de Riudarenes, on ara en sóc l'alcalde, l'any 1965. Sóc funcionari de carrera al departament de justícia de la Generalitat de Catalunya i ho combino amb la feina d'alcalde i conseller de recursos humans del consell comarcal de la Selva. A més, tinc la mania d'escriure. Aquesta passió m'ha permès publicar dues novel·les. La raó per la qual em presento a conseller nacional de Junts per la comarca de La Selva és perquè m'agrada i m'identifico amb aquesta formació política que crec que hem de fer créixer entre tots, amb compromís i implicació.