Passa al contingut principal

Entrades

Entrada destacada

Més enllà del meu destí

Més enllà del meu destí és la narració d'un viatge passada a la ficció. El protagonista comença el seu relat a Zàmbia, recula memorant l'inici del seu trajecte a Zimbàbue i després ens situa a Malawi. El relat continua travessant Tanzània i Kènia per acabar al llac Victòria, per la banda d'Uganda. Més enllà del meu destí , de moment, només es pot adquirir a Amazon, en versió Kindle per e-books; 3,70  Euros , o en paper, Tapa blanda; 8,35  Euros . En aquesta mateixa pàgina, a dalt a la dreta, trobareu l'enllaç directe. Alguna vegada, de petit, havia pensat fer-me missioner. M’imaginava que aniria a l’Àfrica per ajudar els pobres i els oprimits. Amb el temps, els desigs de la infantesa, com tantes altres coses, tendeixen a quedar en no res. Tot allò se’m va esvair. Les voluntats d’un nen, però, sempre deixen un pòsit per a més endavant, i l’anhel de visitar l’Àfrica em va perdurar fins a l’adolescència. Un dia, quan ja era una mica més que jove, vaig agafar
Entrades recents

Breu presentació.

  Em presento a conseller nacional per La Selva i en aquest blog podeu trobar informació sobre mi, ja que hi he anat publicant les coses que feia en els darrers anys, sobretot del vessant polític, però també hi trobareu publicacions d'altres àmbits, com la meva afició a escriure. Vaig néixer al bonic poble de Riudarenes, on ara en sóc l'alcalde, l'any 1965. Sóc funcionari de carrera al departament de justícia de la Generalitat de Catalunya i ho combino amb la feina d'alcalde i conseller de recursos humans del consell comarcal de la Selva. A més, tinc la mania d'escriure. Aquesta passió m'ha permès publicar dues novel·les. La raó per la qual em presento a conseller nacional de Junts per la comarca de La Selva és perquè m'agrada i m'identifico amb aquesta formació política que crec que hem de fer créixer entre tots, amb compromís i implicació.

Un any de mandat.

A mitjans de juny farà dotze mesos que sóc alcalde. Déu n'hi do quin any! Ha passat de tot: onades de calor, el temporal Glòria, canvis interns de l'ajuntament, la crisi del coronavirus que encara no hem superat, i entremig, un terratrèmol amb epicentre al nostre municipi. Tots aquests imprevistos ens han requerit esforços i ha comportat deixar de banda alguns projectes que esperem recuperar quan la situació canviï. Malgrat tot, però, hem pogut avançar feina interna per redreçar el rumb del nostre municipi. En aquest sentit, al mateix temps que gestionem la crisi derivada de la Covid-19, hem aprovat ordenances importants, com el reglament de circulació dins el municipi, o la regulació del tràmit d'obres menors, entre altres. Els canvis que fem, els projectes que encarreguem, els reglaments que aprovem són feina que ens serveix per posar les coses en la bona direcció. Un dels projectes més avançats, és la sala de plens, que té una doble urgència. D'una banda, complir

Millores i manteniment.

Aquests dies hem acabat les millores que  estàvem  fent al parc de l'avinguda dels segadors. D'aquí a poc comencerem importants reformes en altres parcs del poble. També hem adequat espais al pavelló esportiu per als clubs i millorarem les condicions de la pista. A més, hem creat dues places de pàrquing per  minusvàlids  al centre i al costat de l'escola. Tot un conjunt de reparacions i petites accions que ens ajudaran a transformar Riudarenes. En l'àmbit social i cultural el dia 8 de març tornarem a tenir una representació de teatre a càrrec de Sal i  J3  en motiu del dia de la dona.  Vivim Riudarenes amb passió.

DISCURS DE PRESA DE POSSESSIÓ.

DISCURS DE PRESA DE POSSESSIÓ DE L’ALCALDE.  Dissabte,1 5 de juny de 20 19 Benvolguts ex-regidors , ex-regidores , regidors, regidores de l’Ajuntament de Riudarenes. El passat 2 6 de maig vam exercir el nostre dret a escollir els nostres representants municipals i avui acaba una part d’aquest procés, la presa de possessió dels nous regidors i regidores i l’elecció de l’alcalde. T inc l’honor d'haver  rebut l’encàrrec de ser e l nou Alcalde de Riudarenes. Això, em provoca una barreja de sentiments. D’una banda, avui és un dia molt emotiu per a mi, d'una  altra, sento una gran responsabilitat. De menut, vaig estudiar en aquesta escola del costat, vaig jugar en aquests patis i vaig córrer per aquests carrers, és a dir, he crescut en aquest poble, que ara tinc l’orgull de ser-ne l'alcalde. La meva raó de posar-me en política, s’identifica molt amb allò que deia un català tan universal com Pau Casals: Viure no és suficient, cal participar. És cer

Gràcies!

Ahir vaig arribar a casa després de sis dies d'hospitalització, ja recuperat del tot. Ara, friso per posar-me a treballar en política municipal, pel poble. Però, primer vull fer una sèrie d'agraïments, començant per les mostres de suport que he rebut aquests dies. Gràcies a tots el que m'heu transmès ànims i força, de debò. També vull enviar una forta abraçada a tots els companys/es de Junts per Riudarenes per haver tirat endavant els últims dies de campanya d'una manera espectacular. Entenc que en qualsevol grup el cap de llista té unes responsabilitats assumides en els actes de final de campanya que si falla, per qualsevol circumstància, costa d'assumir de manera immediata per la resta de membres del grup. En el meu cas, em vaig posar malalt el dimecres i vaig deixar empantanegades moltes coses que els companys van assumir amb molt bon criteri. A banda de la pólvora que encara guardava. Gràcies pel vostre esforç equip! Però l'agraïment més especial

Ara diuen que no sóc de Riudarenes.

On ara hi ha la piscina de ca l'Oller, hi havia una casa que els meus pares, en Josep, també conegut per en  Pitu , i la Pilar, van anar-hi a viure quan es van casar. Allà vaig néixer jo, davant l'església. M'hi vaig estar un any, diu la mare, fins que vam anar a una casa que els pares es van fer a la carretera de Santa Coloma. Tinc algun amic de tota la vida que, encara ara, de broma, em diu el nen de la carretera. Si bé és cert que he passat algunes temporades fora de Riudarenes, mai he tret ben bé els dos peus del poble que més m'estimo i que considero el meu poble, en el sentit del lloc d'on sóc. De menut, hi vaig anar a col·legi, hi vaig jugar a basquet i a futbol. Més endavant, de jove, vam formar un grup de rock amb dos amics, en Xavier Bou, que malauradament ens va deixar, i en Jordi Vila, que és molt bo tocant la guitarra. En aquell grup, que es deia Riu Rock, jo tocava el baix i vam fer el nostre primer concert a la rectoria . Si  mireu la foto, jo sóc el

Us deixo el vídeo de Riuesplet TV on es pot veure l'acte de presentació que vam fer al centre Polivalent 1 d'Octubre el passat 30 d'abril.