Josep Solé Turon

El cor de les tenebres  se situa en la immobilitat del Nellie, un iot de creuers que esperava que la marea baixés en el riu Tàmesis. Un narrador descriu el paisatge, ens explica la situació i dóna la paraula al seu protagonista, Marlow. Ell ens narra una travessia pel riu Congo. Durant el camí, Marlow és testimoni de la situació en que viuen els colons europeus i la seva brutalitat envers els nadius africans. Conrad ho descriu com: “la més vil lluita pel pillatge que mai hagi desfigurat la història de la consciència humana."

Spritz, o com llegir 1.000 paraules per minut

Reproducció de la revista     Sàpiens La tardor del 2014, coincidint amb el 700 aniversari de la batalla de Bannockburn -la victòria escocesa més important en el context de les guerres d’independència-, els escocesos decidiran si finalitzen la unió que han mantingut amb els anglesos des del 1707 Xavier Solano Dimarts, 24 d'abril de 2012 Edimburg, capital d'Escòcia Brendan Howard / Shutterstock Alguns historiadors assenyalen la història i els canvis que aquesta ha imposat sobre els anomenats pilars bàsics de la unió com la principal causa de la consolidació del moviment independentista escocès. Mentre que alguns analistes diuen que la unió ha estat el millor que podia haver passat a un país que estava mancat d’autoconfiança i que, al principi del segle XVIII, sortia d’una època caracteritzada per la fam i la misèria, d’altres, en canvi, asseguren que la unió ha estat, en termes generals, perjudicial per al país.  Escòcia va ser la segona nació m

peR QUÈ PASSA? / SEGLE XXI Les prioritats econòmiques i  polítiques de la UE dificulten  la creació d'un model unificat  de defensa. En els paquets de propostes  que els mandataris de la UE  avaluen per retornar a una certa  estabilitat financera, no s'hi  inclou la possibilitat d'unificar els exèrcits dels estats  europeus en un de sol, una mesura que sens dubte  representaria un gran estalvi pressupostari per a tots els  països. Per què ningú no s'ho planteja? Víctor Gavín (text)

Cultura recibe la donación de unas cartas inéditas del filósofo a Azaña en las que revela la inminente independencia catalana “Me preparé por lo menos las bases de la reunión de la nación española y la catalana ya que Cataluña [sic] ha de acabar, y muy pronto, por separarse del todo del Reino de España y constituirse en Estado absolutamente independiente”, se lee en veloz caligrafía que Miguel de Unamuno (1864-1936) tiró sobre las cuartillas amarillentas la Nochebuena de 1918, destinadas a su amigo Manuel Azaña (1880-1940). En la primera de una suculenta colección de cartas, que recorren las paradas políticas de España durante la primera mitad del siglo XX, que ha llegado hasta la Dirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas del Ministerio de Cultura por donación del coleccionista Santiago Vivanco, Unamuno pide a Azaña la suplencia de una conferencia en el Ateneo de Madrid. Por esas fechas el prestigio de Unamuno y el volumen de sus ensayos hacen que la Residencia de Estudiante